Diario de Mallorca – Entrevista a Jordi Cerdó Cladera

Jordi Cerdó Cladera

President de la federació d’estances turístiques vacacionals de Mallorca

Va ser hoteler y fundà la primera patronal a Muro. Treballà de guia turístic i en agencies. Va integrar la primera promoció de tècnics turístics de l’illa i aixecà un touroperador al que va veure enfonsar-se. Jordi Cerdó (Muro) porta cinquanta anys respirant turisme, però ja retirat es resisteix a retirar la seva experiència; ara impulsa la primera Federació que agrupa als propietaris de cases de lloguer a turistes, 20.000 propietaris, dels quals només 8000 operen legalment. Ell vol acabar amb l’intrusisme i impulsar un turisme de lloguer que troba més sostenible que altres opcions com el “tot inclòs” hoteler.

  • Acaba de fundar una Federació que agrupa a qui té cases que no pot alquilar a turistes. Perquè ara?

Feia falta fa temps. La Federació va nàixer fa només un mes. Fins ara estàvem agrupats per associacions al Nord: Alcúdia, La Tramuntana, El Pla, amb gent inquieta que lluitava per a conscienciar, però allunyada. Per això hem decidir tenir una Federació. Jo sóc un tècnic d’una empresa turística i porto tota la vida dins el sector. Fa dos anys que estic retirat, així que aprofito l’experiència per a aportar alguna cosa d’una manera diferent.

Som, de moment, cent federats i volem donar-nos a conèixer per a que la gent s’uneixi, la qual cosa a sobre és gratuïta. Donem informació i suport, i entre tots tindrem més força per a negociar en qualsevol situació. Lluitem, per exemple, contra l’intrusisme…

  • Intrusisme? Segons els hotelers de l’illa, tot allò que no siguin ells és intrusisme, sobretot vostès i les vostres cases de lloguen. Què entenen vostès com a intrusisme?

Intrusisme ho fa aquell que lloga la seva casa irregularment, que lloga a turistes sense donar-se d’alta en Turisme, sense pagar l’ecotasa, sense pagar a Hisenda… son gent que es ven a través de portals web i aprofiten la seva irregularitat i l’avantatge de què no paguen impostos per a poder posar preus més baixos. Hi ha bastantes ofertes d’aquest tipus. Lloguen la seva casa i llavors diuen als seus clients que diguin que són amics que estan de visita. Tenen molts amics d’aquests: tot el que porten són amics. Per això a tots aquells que es troben en aquesta situació els hi diem que es federin, que es donin d’alta, que vinguin i els donarem els papers per a fer-ho be. La Federació és gratuïta, però que paguin imposts i compleixin tal i com ho fem els demés.

  • Hi ha molta gent que opera així, il·legalment?

N’hi ha molts. D’alta en la Conselleria de Turisme hi ha més de 8000 cases, a les quales es sumen entre 2000 y 3000 pendents d’inspecció. Però llavors n’hi ha d’altres que ho fan malament, que estan donades d’alta per a poder llogar a turistes i no paguen impostos. Il·legal diu? Prefereixo dir que són cases que no estan regulades per Turisme, perquè en realitat pots llogar-les sense estar en Turisme a través de la llei d’Arrendaments Urbans. Tot i que entre aquests 8000 hi ha, sobretot, molts d’aquells que sempre diuen que deixen la casa a falsos amics. Aquests són els més il·legals de tots, i hi ha maneres de fer-ho legal.

  • Els hotelers acusen al lloguer de la massificació de l’illa, tot i que les dades diuen que més del 65% dels viatgers segueixen anant a hotels. Que lis sembla el discurs hoteler?

No volem entrar en polèmica amb els hotelers, però nosaltres donem vida a l’interior de l’illa. El Pla durant l’estiu, en comptes d’estar tot desert a les terrasses dels pobles, estarà ple de turistes gràcies a les nostres cases. Deixa més diners a l’illa un sol client de lloguer que dotze de “tot inclòs” hoteler. Nosaltres fem que es reparteixin els diners, que la ensaïmada sigui per a tots, no sols per a hotels i touroperadors. A Muro, per exemple, hi ha vuitanta cases, a Llubí unes setanta, a Sa Pobla unes altres seixanta, a Búger prop de vuitanta, a Sant Joan unes cincuanta… Vuitanta cases a un poble, amb una mitjana de quatre persones per casa, surt a un 320 turistes, el que vindria sent un hotel petit, poca cosa, però és que a l’interior significa molt. Vuitanta cases a un poble d’interior són vuitanta famílies que tenen ingressos, que en molts cops mengen d’això, i que són a més, clients per a restaurants, bars, comerços, supermercats… el nostre client tipus arriba a l’aeroport, lloga un cotxe, va al poble, demana on és el supermercat i els restaurants i els visita. Això dona vida, i fa que el sol de l’estiu pugui sortir per a tots a l’illa.

  • Ara s’agrupen com a Federació. Quins són els seus objectius i reivindicacions?

Fa falta millorar moltes infraestructures per a accedir a finques. Hi ha cases molt maques però mal senyalitzades amb mals camins. Això ho lluitarem. No volem que tot estigui asfaltat, ni molt menys, però si que volem camins arreglats, tot i que el fonamental és que aquest col·lectiu s’agrupi. Fins ara érem ovelles sense pastos, però junts ho podem donar a conèixer. L’idea és vetllar pels nostres federats en molts d’aspectes. Per exemple, hi ha agencies que abusen dels propietaris que no saben moure’s i els cobren un 30 o 40% de comissió per dia de lloguer, la qual cosa és abusiva. A la Federació tenim de referència dos o tres agència amb les quals treballem que tenen entre un 10-20% de comissió i estaran a càrrec del client, tant de rebre’l com d’atendre’l.

Hi ha més idees. Quan siguem mil associats podrem negociar una bona assegurança col·lectiva, per exemple. I el mateix pel proveïdor de cloro per a la piscina o el que sigui. O a l’ajuntament perquè arregli camins. Això és l’important. Això és el que guanyem, perquè l’entitat és gratuïta.

  • Vostès volen agrupar el que es el lloguer turístic avui legal, és a dir, cases aïllades o adossats de menys de dotze places. Però en els pròxims mesos el Govern planteja regularitzar part de les 320.000 places de llogues a turistes que hi ha en apartaments residencials, una cosa avui en dia il·legal. Que defenen vostès en aquesta qüestió?

Regularitzar el lloguer d’apartaments? Que es faci, els apartaments també tenen tot el dret a llogar. El sol a l’illa surt per a tots. Els que es troben a nivell de mar faran competència als hotelers, si, però no veiem quin problema hi ha si es regularitzen i paguen imposts.

  • Una realitat que vivim com a conseqüència de l’excés de places hoteleres i la incorporació del lloguer turístic legal i il·legal és una saturació mai vista, amb més turistes que mai. On es troba el límit?

Be, la Conselleria de Turisme vol limitar les places turístiques, i em sembla be, però hi ha una cosa que crec que no estan tenint en compte: abans els clients venien a l’illa de 14 a 21 dies, ara venen 10 dies, amb la qual cosa a l’aeroport hi ha moviment, però no hi ha tantes persones al cap i a la fi. S’ha de legislar per a totes les illes i per a tota l’illa, això és la clau: la part costera tal vegada estigui saturada fa temps, en part, perquè la llei ha permès seguir fent hotels de cinc estrelles i urbans, una cosa que haurien d’aturar ja d’un sol cop. Però a l’interior, la realitat és que no hi ha saturació.

  • Però si es regula el lloguer en apartaments en zones residencials, afectarà sobretot a les zones de la costa i llocs com Palma o tota Eivissa. Coneixent el turisme com el coneix, li preocupa?

Es millor que aqueixes places es legalitzin: pensi que es un col·lectiu que a dia d’avui està operant en negre, que no paguen imposts, que lloguen il·legalment. Amb la legalització aportaran alguna cosa que ara no fan, perquè sols se n’aprofita el propietari que no paga imposts. Així doncs, només hi ha dues opcions: o que els legalitzin o que els prohibeixin del tot. Però el millor que poden fer es regular, perquè aquell lloguer s’està realitzant de totes maneres.

  • Col·lectius com l’hoteler parlen de massificació per l’arriba de més turistes. I el cert es que en algunes zones ja es veu clarament aqueixa massificació. Vostè no té por que al regularitzar tot el lloguer a tustes en zones residencials l’augmenti?

No, perquè de totes maneres els turistes d’aquest tipus ja estan aquí, ja venen, tot i que no estiguin regularitzats. Hi son, només que hi son sota la taula. Que surtin a la llum i aflorin els seus negocis e imposts.

  • En la seva opinió, que s’hauria de fer si una vegada donada l’opció de fer-ho legal es fa en negre, com passa a les cases aïllades que avui podrien ser legals i no volen?

A qui no compleixi, jo primer l’avisaria per a què ho fessin be. Que no ho fa després? Doncs es sanciona. I com tenen una propietat, doncs podrà pagar multa.

  • Fa uns mesos, a la Feria de Berlin, els hotelers proposaren que qui fes un lloguer rústic en xalets o apartaments, no pogués després donar un altre ús a l’habitatge. Que us sembla?

No, no és just. Si la casa es teva i està buida, el propietari ha de poder gaudir de la casa. No dedicar-la a fer esdeveniments i comunions, evidentment, però per a usar-la com a habitatge propi no hi veig el problema.

L’hoteler tampoc pot queixar-se de què es donin usos diferents a l’allotjament turístic: amb l’última llei (la llei General de Turisme del Govern Bauzá), els permeten també fer balls, posar perruqueries, comerços, restaurants a l’hotel… fins i tot llogar cotxes. Es a dir, si els hotelers volen això, que serveixi per i per a tots, i que els hotels només puguin donar allotjament.

Del que estem molt en contra es de que hi hagi cases vacacionals que s’emprin per a realitzar festes privades, en les quals hi ha de tot: sexe, drogues, alcohol, tot a l’aire lliure i 24 hores amb música. Les tenim a totes fitxades i això altera la vida del poble. Si alguna persona sofreix d’això, que vingui a la Federació i ho denunciarem a la Guardia Civil.

  • L’any passat hi va haver certs casos denunciats d’aquests tipus d’orgies privades. Hi ha molta cosa d’aquesta o son casos aïllats?

N’hi ha bastanta. En la meva zona, Muro, sabem de dos que es dediquen a això. A Algaida n’hi ha una altra, a Inca també… són sempre els mateixos i ho fan bastant sovint.

  • Porta ja 30 anys en el món del turisme. És vostè una enciclopèdia del turisme mallorquí, vaja. Vist el recorregut, que li preocupa de cara al futur?

Em preocupa sobretot que no conservem l’illa, amb lo bonica que és. El client ve perquè és una de les cinc millors illes que existeixen. Hem de conservar aquest tresor que tenim. És un lloc bonic i envejable, a dues hores en avió de tota Europa, amb una seguretat fabulosa, un clima fantàstic i bones infraestructures, tot i que es puguin millorar. L’hoteler ha millorat molt, tot i que si l’hoteler invertís tan sols el 15% del que guanya a l’illa, això seria una mina d’or. Però em preocupa més que res el tot inclòs. Ha enfonsat molt l’industria. D’aquell client que arriba amb el tot inclòs, la majoria ho gasta al seu país d’origen, i sols un 15% d’aquesta despesa arriba a Mallorca.

En el cas d’un client de casa vacacional, paga el cotxe, posa gasolina amb els seus imposts, va al restaurant i abona allà el seu IVA, mentre que el tot inclòs ni això. Es fa tota la despesa a l’origen. I llavors hi ha els que venen només a beure i beure, un mal exemple per a la nostra societat. El tot inclòs no és un model molt ètic, opino. El mercat es lliure, però no ho aprovo. Que en altres països existeix, perquè no poden sortir del recinte hoteler, d’acord, però a Mallorca que es pot anar a totes parts i es pot gaudir, no té sentit el tot inclòs.

  • Les xifres de reserves i les previsions dels hotelers, touroperadors i aeroport diuen que serà un any de rècord d’arribades i facturació. A vostès com els va el negoci?

Com sempre. Per Nadal normalment ja tenim tot l’any tancat. Nosaltres el boom turístic no el tenim, però la baixada tampoc. El nostre client repeteix molt, torna any rere any. És un viatger que va a la platja a zones turístiques una vegada en deu dies que està aquí. Ve a estar a casa seva, amb la seva piscina, el seu llibre, la seva tranquil·litat, els ocells… i per la nit s’arregla i surt a sopar a un restaurant d’interior.

  • D’on arriben?

Són alemanys, suecs i austríacs, el millor turisme que tenim a l’illa: venen, gaudeixen, no molesten i gasten molt més. A Pollença, a més, tenen molts d’anglesos, però la majoria són alemanys. Alguns dels meus clients porten set o vuit anys venint. El turista de finca repeteix.

  • Els propietaris quantes cases solen tenim en lloguer?

En el meu cas dues. El propietari sol tenir una, dues o com a molt tres cases. Abans de la crisis tot aquell picapedrer al qual li anaven mínimament be les coses es podia fer el seu xalet al camp i ara ho lloguen. Alguns, quan va venir la crisis, respirar amb el que van treure d’aquesta manera. Els preus són de mitjana entre 20 i 25€ per dia i plaça.

  • Des de l’estiu vostès també tindran que cobrar l’ecotasa, l’anomenat Impost de Turisme Sostenible. Que els sembla el tribut?

La qüestió, com sempre en turisme, és què li semblarà al client. Jo vaig fer per compte propi una enquesta als clients (gairebé tots alemanys), i em van dir que a tots els semblava be pagar l’ecotasa sempre i quan es reinvertís aquí, en tenir cura de l’illa.

Aquesta gent està habituada a aquests tipus d’imposts i estan acostumats a pagar cinc euros des de fa anys per a posar el peu al mar del nord.

  • Hi ha bastants dubtes entre els propietaris amb el sistema de pagament de l’impost. Es pot fer amb declaracions trimestrals sobre el recaptat als clients o per mòduls. Que han recomanat vostès?

Nosaltres hem parlat amb l’Agència Tributària de les Balears i coincidim amb ells en què és millor pagar-ho per mòduls. És molt còmode. L’altra opció és per facturació directa que s’ha de liquidar cada tres mesos i és un embull. Hi ha cinc mòduls a escollir depenent del nombre de dies a l’any que lloguis. I és molt fàcil d’aplicar, és com pagar un IBI. Una casa, per exemple, de sis plantes, si s’acull al mòdul 4, el qual permet llogar entre 60 i 120 dies, que es el que fem la majoria, pagarà uns 230€ a l’any. És una quantitat que no mata a ningú, sincerament. Jo recomano ficar això en el preu final i que ja estigui inclòs. Aquest any ja no dona temps a incorporar-ho al preu, però de cara a l’any vinent, el millor és fer-ho així i pagar per mòduls. Qui tingui dubtes que es posi en contacte amb la Federació, on se l’hi aportarà informació, impresos i tot aquell material que necessiti.